Una setmana d’iPad.

Ja porto una setmana amb l’esperat iPad a casa.

Antecedents :
Fins ara havia fet servir el meu iPod Touch tant a casa com a la feina. A casa, amb el wifi activat, era molt còmode poder consultar el correu, el twitter, el facebook i el MobileRSS per mantenir a ratlla els blogs. També hi podia jugar (hi ha jocs genials de veritat), podia veure els vídeos que penjava la gent o alguns podcasts de vídeo.
A la feina el feia servir per portar un control de les feines que anava fent, els clients, llistes de tasques pendents, prendre notes de llicències, ip’s, contactes, agenda, etc…
Ah! També hi escoltava podcasts de programes de ràdio i posàvem música a la terrasseta fent servir un d’aquests altaveus per iPod tant petits i potents. Que, en definitiva, l’iPod era això, escoltar música.

Actualitat :
Com salta a la vista i contestant a la pregunta d’en @raulpresseguer, si, l’iPad és un iPod, però més gran. :P
Aquesta òbvia afirmació, però, avarca un sentit més ampli. És més gran, és més ràpid, té més resolució, té més memòria, té més bateria, etc…
Per l’us que heu pogut veure que feia de l’iPod, un dels principals avantatges és el tamany, presicament. Poder llegir el correu, les xarxes socials i internet amb una pantalla tant gran i poder escriure amb un teclat de mida normal per contestar comentaris, mails i petits posts del blog, és una millora tant significativa respecta l’iPod, que ja val la pena només per això.

La primera nova activitat que faig i que no feia amb l’iPod (que podia però era més carregós) és la utilització de l’Instapaper. És a dir, tinc instal·lats el Feeddler (com a lector de blogs) i el Twitterrific pel twitter, tots dos connectats a l’Instapaper (que és una altra app). Per no tornar-te boig seguint el minut a minut de les xarxes, aquestes dues aplicacions et permeten només amb dos tocs de dit, emmagatzemar la pàgina que t’interessa: un link en una piulada o un post d’un blog.  Després, un cop sincronitzat l’Instapaper de l’iPad, tens aquells articles al teu dispositiu, disponibles a qualsevol lloc i sense dependre de les connexions. Com la majoria d’aplicacions l’Instapaper també el pots consultar per internet. D’aquesta manera pots fer una tria més ràpida de la informació que circula, i llegir-la més tranquilament, de mica en mica. Molt útil.

Per acabar aquest primer repàs…

El futur :
A partir d’ara, l’iPad es queda a casa i l’iPod sortirà a fora. Amb l’iPod continuaré escoltant podcasts de ràdio, jugant i treballant. Amb l’iPad lectura i escriptura.
De totes maneres ja us ho explicaré la setmana vinent quan el senyor Jobs ens presenti les novetats.

I si fossin professionals ?

En el seu moment es va decidir, diria que encertadament, professionalitzar l’exèrcit. No podíem deixar en mans de qualsevol poca-pena la tecnologia més mortífera del planeta.

De la mateixa manera penso que s’hauria d’actuar amb els polítics. Perquè un anestesista pot ser alcalde? Que potser hi ha un curs per ser alcalde? O per ser ministre d’indústria?

Crec que s’hauria de professionalitzar la política. Una persona amb poder, sense els coneixements adequats, esgrimint un boli, pot ser molt més perillós que el senyoret de la foto.