Aquesta setmana he escoltat i llegit moltes opinions sobre el català als cinemes. Com tots sabeu el dia 1 de Febrer els empresaris dels cinemes van decidir tancar, com a protesta per la nova llei del govern català, que obliga una paritat 50-50 en pel·lícules en català-castellà.
Com sempre passa en aquest país amb el tema de la llengua, s’aixeca tal polseguera que, a vegades, dubtes de si ho fan expressament per aixecar una “cortina”. No sé perquè, però a la que es toca aquest tema a molta gent li agafa uns rampells de patriotisme que sembla que s’acavi el món. Grups a facebook, blogaires, entrevistes a la ràdio, a la televisió, a les webs per escrit, en àudio i vídeo, twitter, etc… La majoria radicalitzats en que, per suposat, hi ha d’haver català als cinemes i quan més millor. Sinó la gent no anirà als cinemes, es baixarà les pelis d’internet, etc… Fins i tot ja he vist un que, com a bon català, hi fa negoci i ven samarretes amb lemes dedicats a aquesta polèmica. I un altre que ja donava la idea de la “mula catalana”, referint-se al famós programa de descàrregues de pelic…. P2P.
Jo no entraré en balls de xifres, ja que no tinc prou formació, ni vocació, de periodista per posar-me a investigar els documents i les declaracions dels empresaris, que afirmen que tindran pèrdues i hauran de tancar, i els catalanistes, que diuen que encara hi anirà més gent. Si m’hagués de posicionar segurament ho faria del cantó dels empresaris, per la simple raó que penso que s’està fent una llei que tracta sobre com millorar la llengua d’un país, però aplicada a un negoci, que tots sabem que es regeix per unes altres lleis més implacables com la de la oferta i la demanda. Però, com he dit, no tinc prou dades per escollir una postura o l’altra.
El que si diré és que em sembla que tots plegats estem anant en una direcció equivocada. No és direcció contrària, però no és la que hauríem de prendre. Penso que no s’haurien de dedicar més diners, ni més esforços, a doblar les pel·lícules en català als cinemes. (apa fot-li fort!) M’explico. Crec que si una persona va al cinema a veure una pel·lícula és per alguna raó. És per disfrutar-la. Veure-la en una pantalla gegant, amb un sistema d’audio gegant, en un entorn dedicat exclusivament a veure la pel·lícula en tot el seu esplendor. No és el mateix que veure-la en una pantalla de 15” del portàtil a 800×600, ni en una de 40” al menjador amb els nens i la sogra.
Penso que el nostre problema bé d’una qüestió tant simple, que fins i tot fa riure, ben mirat. El nostre problema és que no sabem anglès. Si, si, així de fàcil i així de tonto. Si volem començar a disfrutar del cinema, hem d’apendre anglès. Si volem començar a sortir de la crisi, ara que diuen que arriba de veritat, hem d’apendre anglès. Si volem tornar a liderar a Espanya, tornar a despuntar com fèiem abans, hem d’apendre anglès. Fixa’t tu si podríem solucionar problemes amb una cosa tant senzilla.
Perquè hem de doblar les pel·lícules? Perquè tapem bona part de l’interpretació de l’actor? Que potser doblem les cançons ? A algú li semblaria correcte doblar una cançó d’en Bruce, per exemple? Aleshores perquè ho fem amb les pel·lícules? Si tots sabéssim anglès, podríem veure-les en versió original! Si la gent que va al cinema vol disfrutar de veritat la pel·lícula que va a veure, donem-li sencera!
Ara és el moment. Moltes grans frases diuen que en èpoques de crisi, surten les oportunitats, que no les deixis escapar, etc. Doncs ara ho hem d’aprofitar. Crec que tots els diners que es volen gastar a doblar més pel·lícules, s’hauria de dedicar a ensenyar anglès als aturats, pagant-los per anar a classe i obtenir títols. Plans per integrar les classes d’anglès en les empreses (tot esmorzant o dinant, aprofitar per aprendre). Plans pels jubilats. Plans per els nens i els joves. Plans per captar professors. Plans per convertir la gent que aconsegueix un títol, en professor. Etc…. En definitiva, fer un esforç tots plegats perquè en dos anys Catalunya fos trilingüe.
Els beneficis serien immensos. Ens donaria una obertura al món sense precedents. Amb la tecnologia que tenim ara les barreres físiques ja no hi son. Es pot treballar en equip, estant cada persona en un país diferent. L’única barrera que encara tenim és la de l’idioma. Dominaríem dues de les llengües més importants del món : espanyol i anglès. I parlaríem la nostra llengua materna entre nosaltres. Ah, i també podríem anar tranquils al cinema.
Us passo a comentar la meva visió del tema.
